[...] No es reconeixia el valor dels traductors, no esperaven guanyar-se bé la vida, tan sols sobreviure. En realitat molt poques persones rebien formació com a traductors, però la majoria tenien una educació universitària i de llengües sòlida, com a mínim en la seva pròpia llengua. Tenia un amic que encaixava exactament dins d'aquesta categoria i el meu cercle d'amistats es va anar expandint per a incloure altres traductors. Els trobava molt més interessants com a persones, i així és com vaig descobrir que sovint teníem experiències vitals similars. Mai he tingut problemes a l'hora de fer amics, però sempre m'he sentit una mica diferent i estic segur que a ells els hi passava el mateix. Quan la meva amiga es va retirar, em va recomanar a mi com al seu substitut. Així és com em vaig endinsar en el món de les reassegurances, sobre el qual no tenia cap coneixement previ. A més, era l'únic traductor allà, i gairebé no tenia a qui recórrer per a trobar suport. Allò era un altre nivell...

Així és que vaig començar per rebuscar entre arxius, preguntar molt i fer que l'empresa m'apuntés a cursos sobre el món de les assegurances. L'Escola Superior d'Assegurances estava just davant i allà és que vaig consultar codis d'incendis, polítiques d'assegurances i catàlegs d'extintors d'incendis a la seva biblioteca. Estava aprenent a fer el que mai m'havia pogut permetre: investigar. El primer cop que vaig haver de traduir una proposta d'objectius d'assegurança d'una planta nuclear vaig rebre una trucada del cap d'aquell departament, felicitant-me per la bona feina. «Comparació favorable sobre el que estem acostumats» em va dir. Vaig al·lucinar! El que havia fet era consultar un document similar al que estava traduint als arxius per a tenir una referència, però quan vaig veure que el meu predecessor havia utilitzat la paraula "centre" en comptes de "nucli" em vaig adonar que els arxius no m'eren de gaire utilitat. Vaig travessar el carrer per anar a la biblioteca i vaig buscar "plantes nuclears" i immediatament vaig trobar tota la terminologia que necessitava.

Està clar que cal molt més avui dia per a ser un bon traductor. [...]

[...] Els traductors no gaudien de reconeixement, ni aspiraven a tenir un sou gaire alt, només a subsistir. Pocs traductors tenien la formació de traductors, però la majoria tenia una bona formació universitària i un bon coneixement d'idiomes, com a mínim de la llengua pròpia. Jo tenia una amiga que encaixava perfectament en aquesta definició per la qual cosa el meu cercle d'amistats s'havia ampliat i incloïa altres traductors. Em van semblar molt més interessants com a persones i vaig descobrir que sovint teníem experiències vitals similars. No he tingut mai problemes per fer amics, però sempre em vaig sentir «diferent» i estic segura que ells també sentien el mateix. Quan la meva amiga es va jubilar, em va recomanar com a substituta seva i em vaig ficar de cap en el món de les reassegurances, del qual no en sabia res. A més, era l'única traductora allà i no tenia ningú a qui recórrer. No obstant això, era millorar laboralment...

Una vegada vaig començar la meva nova feina, em vaig posar a mirar la documentació, a fer preguntes i vaig aconseguir que l'empresa m'apuntés a cursets sobre assegurances. L'escola superior d'assegurances estava tot travessant el carrer, i a la biblioteca que hi tenien podia consultar els codis en matèria d'incendis, les pòlisses d'assegurances i els catàlegs dels extintors. Feia el que no m'havia pogut permetre mai el luxe de fer abans: fer recerca. La primera vegada que vaig haver de traduir una proposta per a l'assegurança d'una central nuclear, vaig rebre una trucada del cap d'aquell departament, felicitant-me per la feina que havia fet. «Es compara favorablement amb el que estem acostumats a rebre», em va dir. Quina alegria! El que vaig fer va ser consultar un document als arxius similar al que estava traduint per tal d'orientar-me, però quan vaig veure que el meu predecessor havia utilitzat la paraula «radiactiu» en lloc de «radioactiu», vaig adonar-me que els arxius no em servien de res. Vaig travessar el carrer, vaig anar a la biblioteca i vaig començar a cercar coses relacionades amb “centrals nuclears”. De seguida vaig trobar tota la terminologia que necessitava.

Actualment, cal molt més que això per ser una bona traductora, és clar.

[...] Els traductors no reben reconeixement, no esperen guanyar molts de diners, només l'essencial per a viure. Molt poques persones han estat educades com a traductors, però bastants han tingut una educació universitària sòlida i bons coneixements sobre els llenguatges, almenys del seu propi. Vaig tenir amics que eren exactament com s'han descrit anteriorment i el meu cercle d'amics es va expandir per poder incloure altres traductors. Els vaig trobar molt més interessant com a persones, i vaig descobrir que en molts aspectes de la vida vam tenir experiències similars. No em molesto mai en fer amics, però sempre m'he sentit "diferent" i estic segur que per a ells també va ser així. Quan la meva amiga es va jubilar, em va recomanar com el seu substitut. Així vaig entrar al regne de la Reassegurança, de la qual no sabia res. També era l'únic traductor del lloc, i no tenia molt en què recolzar-me. De totes maneres, era un altre tant que havia anotat...

En el meu nou treball, vaig començar a mirar els arxius, fer preguntes i vaig aconseguir que la companyia m'apuntes a cursos d'Assegurances. La Universitat d'Assegurances estava a l'altra part del carrer, i vaig consultar a la seva llibreria codis per a incendis, polítiques d'assegurances i catàlegs d'extintors de foc. Estava aprenent el que mai havia tingut el luxe de poder fer: recerca. El primer cop que vaig haver de traduir una proposta per a l'assegurança d'una planta nuclear, em va trucar el cap d'aquell departament, felicitant-me pel treball que havia fet. "És una comparació favorable amb relació al que estem acostumats", va dir ell. Quin afalac! El que va passar és que vaig consultar un document als arxius similar al que estava usant com a guia, però quan vaig veure que el meu predecessor havia usat la paraula "nucli" en comptes de "centre", vaig entendre que aquells documents no em servien. Vaig anar a la llibreria a l'altra part del carrer i vaig buscar "plantes nuclears". Immediatament vaig trobar la terminologia que necessitava.

Es necessita bastant més que això per ser un bon traductor avui en dia, per descomptat. [...]

[...] Els traductors simplement no van obtenir reconeixement, no esperaven guanyar-se la vida, només sobrevivien. En realitat, molt poques persones tenien formació com a traductors, però la majoria tenia una sòlida formació universitària i un sòlid coneixement d'idiomes, almenys la seva pròpia llengua. Tenia un amic que entrava exactament en aquesta categoria i el meu cercle d'amics es va ampliar per incloure altres traductors. Vaig trobar que eren molt més interessants com a persones i vaig descobrir que sovint teníem experiències de vida semblants. Mai he tingut problemes per fer amics, però sempre m'he sentit "diferent" i segur que ells també ho van sentir. Quan la meva amiga es va jubilar, em va recomanar com a substitut. Ara vaig entrar a l'àmbit de la Reassegurança, de la qual no sabia res. Jo també era l'únic traductor que hi havia, i no tenia gaire a què recórrer. No obstant això, va ser un altre augment....

En la meva nova feina, vaig començar a mirar els expedients, a fer preguntes i vaig aconseguir que l'empresa em matriculés als cursos d'assegurances. El Col·legi d'Assegurances estava a l'altra banda del carrer i vaig consultar codis d'incendis, pòlisses d'assegurances i catàlegs d'extintors a la seva biblioteca. Estava aprenent el que mai havia tingut el luxe de poder fer: investigar. La primera vegada que vaig haver de traduir una proposta per a l'assegurança d'una central nuclear, vaig rebre una trucada del cap d'aquell departament, que em felicitava per la feina que havia fet. "Compara favorablement amb el que estem acostumats", va dir. Quina part superior! El que va passar va ser que vaig consultar un document als fitxers semblant al que estava abordant per orientació, però quan vaig veure que el meu predecessor havia fet servir la paraula "nucli" en comptes de "nucli", em vaig adonar que els fitxers no em servien per res. . Vaig creuar el carrer cap a la biblioteca i vaig buscar "centrals nuclears". De seguida vaig trobar tota la terminologia que necessitava.

Es necessita molt més que això per ser un bon traductor en aquests dies, és clar. [...]