ProZ.com translation contests »
25th translation contest: "Alien first impressions" » English to Catalan » Entry by Sitheu Guilaine


Source text in English

Translation by Sitheu Guilaine (#30632)

Imagine dining in a European capital where you do not know the local language. The waiter speaks little English, but by hook or by crook you manage to order something on the menu that you recognise, eat and pay for. Now picture instead that, after a hike goes wrong, you emerge, starving, in an Amazonian village. The people there have no idea what to make of you. You mime chewing sounds, which they mistake for your primitive tongue. When you raise your hands to signify surrender, they think you are launching an attack.

Communicating without a shared context is hard. For example, radioactive sites must be left undisturbed for tens of thousands of years; yet, given that the English of just 1,000 years ago is now unintelligible to most of its modern speakers, agencies have struggled to create warnings to accompany nuclear waste. Committees responsible for doing so have come up with everything from towering concrete spikes, to Edvard Munch’s “The Scream”, to plants genetically modified to turn an alarming blue. None is guaranteed to be future-proof.

Some of the same people who worked on these waste-site messages have also been part of an even bigger challenge: communicating with extraterrestrial life. This is the subject of “Extraterrestrial Languages”, a new book by Daniel Oberhaus, a journalist at Wired.

Nothing is known about how extraterrestrials might take in information. A pair of plaques sent in the early 1970s with Pioneer 10 and 11, two spacecraft, show nude human beings and a rough map to find Earth—rudimentary stuff, but even that assumes aliens can see. Since such craft have no more than an infinitesimal chance of being found, radio broadcasts from Earth, travelling at the speed of light, are more likely to make contact. But just as a terrestrial radio must be tuned to the right frequency, so must the interstellar kind. How would aliens happen upon the correct one? The Pioneer plaque gives a hint in the form of a basic diagram of a hydrogen atom, the magnetic polarity of which flips at regular intervals, with a frequency of 1,420MHz. Since hydrogen is the most abundant element in the universe, the hope is that this sketch might act as a sort of telephone number.
Imagineu-vos menjant a una capital europea on no coneixeu l’idioma local. El cambrer parla poc anglès, però amb un ganxo o un lladre aconsegueixes demanar al menú alguna cosa que reconegui, mengi i pagui. Ara, en canvi, imagineu que, després que una caminada vagi malament, sortiu morint de gana en un poble amazònic. La gent allà no té ni idea de què fer de vosaltres. Feu mímica de sons mastegadors, que confonen amb la vostra llengua primitiva. Quan alceu les mans per significar la rendició, pensen que llançareu un atac.

Comunicar-se sense un context compartit és difícil. Per exemple, els llocs radioactius s’han de deixar tranquils durant desenes de milers d’anys; tot i així, atès que l'anglès de fa només 1.000 anys ara és inintel·ligible per a la majoria dels seus parlants moderns, les agències han lluitat per crear advertències per acompanyar els residus nuclears. Els comitès responsables de fer-ho han creat tot, des de pujants punxes de formigó, fins a “El crit” d’Edvard Munch, fins a plantes modificades genèticament per convertir-se en un blau alarmant. Cap està garantit a prova de futur.

Algunes de les mateixes persones que van treballar en aquests missatges de residus també han format part d’un repte encara més gran: comunicar-se amb la vida extraterrestre. Aquest és el tema de "Llengües extraterrestres", un nou llibre de Daniel Oberhaus, periodista de Wired.

No se sap res sobre com els extraterrestres podrien prendre informació. Un parell de plaques enviades a principis dels anys setanta amb Pioneer 10 i 11, dues naus espacials, mostren éssers humans nus i un mapa aproximat per trobar la Terra, coses rudimentàries, però fins i tot això suposa que els alienígenes poden veure. Com que aquestes embarcacions no tenen més que una infinitesimal possibilitat de trobar-se, és més probable que les transmissions de ràdio des de la Terra, viatjant a la velocitat de la llum, entrin en contacte. Però de la mateixa manera que una ràdio terrestre s’ha d’afinar a la freqüència adequada, també ho ha de fer el tipus interestel·lar. Com passarien els extraterrestres en el cas correcte? La placa Pioneer dóna un suggeriment en forma de diagrama bàsic d’un àtom d’hidrogen, la polaritat magnètica del qual gira a intervals regulars, amb una freqüència de 1.420 MHz. Atès que l'hidrogen és l'element més abundant de l'univers, l'esperança és que aquest esbós pugui actuar com una mena de número de telèfon.


Discuss this entry